Orgullós de formar part del BEA

Trobe que hui calia que fera una reflexió més extensa que no un post al Facebook, i per això m'he animat a escriure-la per ací. Una vegada hem descansat més hores de les que ho faria un dia normal (de veres, ho necessitava), m'apetix escriure un poc del que he viscut este cap de setmana, compartir-ho amb tots els meus seguidors del bloc i del Facebook, i també parlar de la nova colla i família a la que he entrat a formar part: el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA).

En el BEA tots som estudiants de les universitats públiques valencianes (de les 5, no de la UV només, i amb el convenciment d'assentar els col·lectius recentment creats, com el de la UA que hem creat fa poc). A més, tot això coincideix amb el 30 aniversari del sindicat estudiantil, i això fa que siga més important si cap la implantació a la resta d'universitats públiques del nostre País Valencià.

Aquest cap de setmana teníem el Congrés que es celebra cada dos anys, on s'han de renovar les ponències ideològica, organitzativa i estratègica, a més dels Estatuts. I no només això, ha de ser un cap de setmana de germanor (com bé tenim al nom del sindicat "Agermanats") i de conéixer-nos millor, sobretot als que estem a les universitats del sud i del nord, ja que la UV i la UPV estan ben a prop i, per tant, tenen molt més contacte.

Sent sincer, durant la setmana no estava del tot convençut per a anar, degut a què hem celebrat a Xàtiva el Congrés, i les connexions amb la Marina són nul·les. Al final, em vaig animar per buscar cotxe en el portal Blablacar, i pujar amb aquest sistema de Benidorm a València i, una vegada allà, agafar el Rodalies de Renfe fins a Xàtiva. Des que vaig arribar anit a casa ho tenia ben clar que havia fet molt bé d'anar, no em penedisc ni em penediré mai, i és un viatge i un congrés que mai oblidaré.

Quan vaig arribar estava un poc amb cohibit, donat que només coneixia a Caparrós (i no en persona), a Laura (a la que sí havia vist alguna vegada però parlar en persona poc), a Cesc (que és callosí, i la dita ja ho diu "et trobes a un callosí allà on vages" o una cosa així) i amb algun que altre que ja tenia contacte pel Facebook, en el rotllo que m'havia ficat als grups del BEA de Facebook i de Whatsap.

Doncs bé, constituïm el Congrés i a la mesa ha d'haver un de cada universitat. De la UA n'érem dos, Yaiza i jo, però ella se n'anava dissabte al migdia, així que Pep, tu a la mesa! hahaha

Ni més ni menys que secretari del Congrés XXX Aniversari del BEA, tota una responsabilitat i una experiència. Això em va fer passar a ser conegut en no res, ja que estava de cara a tota la gent, i vaig passar a ser Pep el d'Alacant.

Ha sigut una passada de Congrés, amb debats més que interessants a les ponències. Això vol dir que ens prenem seriosament la nostra feina de construir un sindicat assambleari, horitzontal i amb un horitzó en comú: una educació pública, de qualitat, valenciana, en valencià i gratuïta.

Ha sigut un cap de setmana curt, però intens, que recordarem tota la vida. Moments on hem rigut, on ens hauríem posat a plorar però que acabàvem rient, d'altres en què ens adormíem, però en definitiva construint aquest nou BEA, un sindicat obert a tot l'estudiantat de les universitats, i també dels instituts, on començarem en breu la implantació, que serà el germen del BEA dels propers anys, quan eixos alumnes d'institut passen a les universitats.

Vos he de donar les gràcies, amigues i amics. Gràcies per acollir-me en el grup tan bé com ho heu fet, gràcies per donar-me la vostra amistat i gràcies per fer-me sentir un més de la colla, malgrat no conéixer-nos tant com vos coneixeu vosaltres. Això és una de les coses més importants que m'emporte del Congrés, la vosta amistat, que espere que siga per a molts anys. A Alacant (i al meu poble, la Nucia) teniu un company i amic pel que necessiteu. I el que dic a totes les amistats que faig que no són del meu entorn: com vingueu a visitar el meu poble o la universitat i no m'aviseu per quedar vos pegaré un calbot! hahaha

Per acabar, resumiré amb una frase el que em ve rodant al cap des d'ahir tornant: ESTIC ORGULLÓS DE FORMAR PART DEL BEA.

Força, salut i País :)