Compromís per la Nucia celebra l'assemblea constituent

Compromís per la Nucia va celebrar la seua assemblea local constituent el passat dissabte 23 de febrer. En l'acte es va elegir l'executiva local de Compromís amb Pep Pastor com a portaveu local i va estar recolzat amb la presència de Baltasar Ripoll, el flamant portaveu comarcal.

El portaveu local Pep Pastor anima a “adherir-se a Compromís a totes aquelles persones de la localitat que se senten atretes per la força d'un projecte il·lusionant, com el de Compromís. Prova d'això és el nombre elevat de nous afiliats joves que tenim”. I afegeix “Hui comença esta nova etapa de la nostra cooperativa política a la Nucia. Davant el descrèdit de la classe política, que també ens està esquitxant a nivell municipal, és moment que els partits ens regenerem, i per això estem constituint l’estructura a tots els nivells: local, comarcal i Nacional”.

Es tracta de l'últim pas en la creació de Compromís, que es va constituir recentment a València com a coalició permanent i estable entre els partits que van concórrer conjuntament a les eleccions autonòmiques i generals amb uns resultats molt satisfactoris. Després de constituir-se l'executiva comarcal el passat 2 de febrer, ara s'acaba el procés amb la constitució de les executives locals dels municipis de la comarca. És un moment decisiu en l'organització ja que a partir d'aquest moment totes aquelles persones de la Nucia que vulguen participar activament en el projecte, podran adherir-se directament a Compromís amb veu i vot sense haver d'afiliar-se a un dels partits que el componen. 

Represa del bloc

Hui és dissabte, un dissabte més. Un altre que no eixiré de casa a fer-me una cervesa amb els amics o de festa. Això m’ha fet pensar en el bloc, que tan oblidat el tinc (revisant-lo, l’últim escrit és del 19 de març de l’any passat). Pense que és massa temps sense escriure i que ho he de fer més sovint, així que m’he animat a escriure de nou. He obert el word i m’he posat a escriure tot allò que em ve al cap. Com podeu veure, per ara no he escrit res d’especial i de nou. Hui, després de tota la setmana pensant-ho, m’abellia escriure. Crec que està bé que escriga allò que pense, i de segur que hi haurà gent que li agradarà llegir-me. Tant em fa si és molta o poca, jo estic la mar d’agraït amb dues persones que el lligen.

En estos últims mesos han passat moltes coses. Pel que fa als estudis, seguisc sent un alumne normalet, no brillant, però que si vull sé treure el curs endavant. He passat a tercer, encara que amb alguna pendent de 2n i 1r, però molt animat per seguir endavant i acabar la carrera. És important, per a qualsevol persona, arribar a les metes que et marques, i pense que la més important que tinc per davant és acabar la carrera. I no per tenir un diploma que puga penjar a la paret, sinó perquè podré dir que sé alguna cosa, i que puc ensenyar coses a altres que no les sàpiguen. En el meu cas serà la llengua, la nostra, la dels nostres pares i avis que tant els costà mantenir per les circumstàncies històriques i que podem dir, ara, que està en un dels seus millors moments de la història: se n’escriuen i publiquen més llibres que mai, també se’n fa més música que mai i gràcies a les noves tecnologies la nostra llengua, el valencià o el català (tant em fa el nom, parlem de la mateixa llengua), és una de les més usades al món. Això té un mèrit extraordinari, ja que no tenim un estat al darrere que ens suporte i sí un estat que no ajuda gens a la normalització de la llengua i sí a què siga normal la seua i la nostra no. Em ve al cap una frase que ens digué, el professor Vicent Beltran, l’altre dia a classe: “Vivim en un País anormal”. I és així, perquè si fórem un país normal, com bé es pensen a Madrid, les nostres tradicions i costums tindrien la mateixa importància que les de la resta de l’Estat (com a exemple, els bous, que ara les volen declarar BIC al Congrés), la nostra llengua no hauria d’estar per darrere de cap altra, sinó al costat, juntes, mostrant la diversitat lingüística i cultural que tenim a l’Estat Espanyol. Doncs bé, des del meu humil lloc intente que visquem a un país “normal”, per dir-ho d’alguna manera. Jo no tinc res en contra de ningú ni de cap llengua, ara bé, però que no em toquen la meua que trauré les ungles.

També des de l’àmbit musical, on sóc un gran apassionat. A la banda seguim amb nous projectes, on col·labore com a músic i ajudant en allò que puc en l’organització dels mateixos. A més, també estic a la coral cantant com a tenor, cosa que m’ajudarà molt per a millorar amb la trompeta. Pense que qualsevol músic que s’aprecie, ha de saber cantar i haver-ho fet alguna vegada, ja que de la manera que cantem és també toquem l’instrument, i millorant una cosa millorarem l’altra.

Doncs bé, el CD amb Pep Gimeno Botifarra trobe que ha estat un gran èxit, ja que s’està venent moltíssim, i s’està interpretant arreu dels territoris de parla catalana (o Països Catalans) amb gran acceptació. Moltes bandes estan interessades en fer el concert al seu poble amb la banda, i ja s’està fent a molts pobles: Alcoi, Moixent (el proper dissabte 23), Canals... També el concert Recordant a Nino Bravo segueix el seu curs i sent interpretant per moltes bandes, i ara està fent gira fora del nostre país, arribant a Almeria i altres llocs de l’Estat Espanyol. És molt bonic veure com projectes que han sorgit a la nostra banda (i tot cal dir-ho, sense Ramon no hauria estat mai possible ni ho hauríem pogut imaginar) estan sent interpretats a molts llocs. És molt gratificant.

I a tot açò no parem, seguim en marxa. Ara tenim, per al proper mes de maig, un altre concert-espectacle dedicat a una cantant nascuda a València, però que cantava en castellà: Concha Piquer. Per als joves no ens dirà molt, però a la gent gran (que no major) de segur que els encanta, i esperem que queden tan satisfets com altres projectes que hem dut a terme. A tot açò, seguim pensant en nous concerts i espectacles, que no desvetllaré, però que només avance una cosa: alguns tindran a veure, i molt, amb la nostra llengua i la nostra literatura, i això m’encanta com a futur filòleg.