La música és vida

Tal dia com hui de fa 10 anys va ser un diumenge que em quedarà marcat a la vida. Era diumenge i em va tocar matinar. Un jovenet de 13 anys que començava a aguaitar el cap al món, i començava a conéixer les coses. Era un dia especial. Tenia a l'armari una perxa amb una roba preparada per estrenar-la. M'alce i prepare el menjar i la beguda, doncs tenia convidats a casa. Sobre les 10 del matí ja estic vestit, perquè els convidats estan a punt de vindre. De repent uns nervis que només de recordar-ho m'ix un somriure a la cara i de sobte vaig començar a sentir un pasdoble de lluny, apropant-se cap a la porta de casa. Era la banda, que venia a per mi, per a rebre'm com a nou músic de la banda Unió Musical La Nucia. La directiva amb diversos regidors de l'ajuntament es van acostar també fins a casa, per donar-me la benvinguda i fer-se les fotos de rigor, com toca en un dia com aquest. Els meus nous companys ben pagats i contents de veure la taula plena de cerveses i coses per picar. Els hi vaig dir a l'assaig que els convidaria a esmorzar i així vaig fer. Estava feliç, perquè començava una nova estapa en la meua vida, la de músic de la banda. Una etapa que, per sort, encara no ha acabat, i espere que no acabe mai. Hui en faig 10 anys de músic a la banda, però esperen que siguen moltes decenes més. I com diem d'algun altre músic també, a mi m'haureu de traure de la banda amb els peus per davant, perquè sóc feliç sent músic i forma part de la meua vida. Perquè a la banda som com una segona família, i pense que ens avenim prou bé. Només em queda dir una cosa: gràcies pares, per apuntar-me a música l'any 1998. Encara que era un xiquet i només pensava en jugar, eixe fet va canviar completament la meua vida. També donar les gràcies a tots els professors i professores que m'han aguantat per ensenyar-me a llegir i interpretar les notes. He destacar a un per damunt de tots, a qui tinc una estima especial: Jimi, que encara que no se'l valore i no se'l facen molts homenatges és un gran de la música bandística, i allà on vaja ho diré. Gràcies Jimi per intentar fer de mi un músic apte per a formar part de la banda.
La música és una forma de vida, i m'acompanyarà per a sempre.
El vídeo és d'una obra que vaig interpretar de solista amb la banda, han passat quasi 5 anys d'això, i encara em pose nerviós quan isc a l'escenari a fer un solo.
Introduction and modern beat (Solista Pepe Pastor) - Unió Musical La Nucia

Pimentó estellesià

Res no m'agrada tant - Versió de Ximo Caffarena i Quim Sanz

Pimentó estellesià

Què bo estava

aquell pimentó torrat

que es menjava

el poeta Estellés.

Quina facilitat tenia el mestre

per parlar de la quotidianitat,

de fer poesia

amb qualsevol cosa.

Tant fa si era

per parlar de menjar

o per parlar de l’amor

o del sexe,

tenia per a tots.

Què bo està encara

eixe pimentó

–o com diem a la Marina,

Pebrera–

i quin gust es té encara

quan es menja.

L’Estellés ens ha ensenyat

a gaudir de les xicotetes

coses de la vida.

Agafem la vida en l’aire,

àvidament,

i gaudim de cada moment,

perquè no tornarà.

Èxit la IV Festa Estellés de la Marina Baixa

Ahir dissabte m’ho vaig passar molt bé a Polop. Allà celebràvem la IV Festa Estellés de la Marina Baixa, que organitzem des de Compromís Marina Baixa, cada any en un poble. Després d’uns dies (millor dit, setmanes) de preparació va arribar el gran dia. Un gran escenari muntat, cadires i taules, la barra amb begudes preparada... tot. La festa el que tracta és de fer un sopar de cabasset amb un recital de poesia al carrer, commemorant el naixement del poeta de Burjassot, que va ser el 4 de setembre de 1924.

Primerament, es va passar un xicotet documental d’Estellés, on es parlava un poc de la seua vida i eixien xiquets recitant poemes.

Després vam passar a la presentació de l’acte, a càrrec de dues dames de les festes de Polop, que també van voler participar en l’acte. Seguidament eixiren uns grups de xiquets de Polop a recitar uns poemes d’Estellés, que s’havien preparat expressament per a l’ocasió. Així, una vegada van recitar, vaig eixir jo a recitar el poema No escric èglogues, del Llibre de Meravelles. Un poema un poquet llarg, però molt bonic. M’he proposat que a cada recital de poemes he d’escorcollar la poesia del poeta de Burjassot i anar llegint poemes coneguts però també d’altres que té molt bonics i no tan coneguts. Una vegada el vaig recitar vaig dir que deixàvem el micròfon obert, perquè lliurement alhora que sopàvem, eixira qui volguera a recitar un poema. Si fa no fa, vam eixir unes vint-i-cinc persones, que va estar molt bé.

A mi, com que m’agrada molt recitar poemes de l’Estellés, encara en vaig recitar dos més: un amb la meua amiga (i companya de la carrera) Marta Mas, que quan la vaig veure aparéixer a la festa la vaig enganxar a recitar de seguida. També vaig acompanyar la regidora de Gent de Polop-Compromís per Polop, Encarna, que tenia un poc de vergonya per a recitar, i que ho va fer molt bé.

Una vegada vam acabar amb el recital vam passar a les actuacions musicals, amb l’escenari i l’equip de so i llums preparats a l’efecte. Com molt bé va dir la mateixa Encarna a l’hora de presentar-los, són dos grups de la comarca, un amb dos anys de vida i l’altre que era més nou, però tots dos del terreny, i que no cal buscar fora el que tenim a casa, als nostres pobles. El primer a actuar va ser Komfusió, grup amb components de diversos pobles de la comarca, que va preparar un especial concert en format acústic per a la cita amb la poesia d’Estellés, i que va arrancar grans aplaudiments del públic que omplia la plaça de l’Església de Polop, un lloc molt bonic per a fer festes com aquesta.

Seguidament vingué la marxa per a la gent jove, amb el grup Akelarre, sorgit entre la Nucia i Polop, amb alumnes que han acabat el batxillerat a l’IES la Nucia i que enceten la vida universitària. Començaren amb el seu guitarra i compositor d’alguns arranjaments Ximo Cano, recitant una poesia del poeta de Burjassot al ritme de la Muixeranga, tota una dedicatòria del jove nucier, que ara comença la carrera de Filologia Catalana.

Així, ens feren ballar bona cosa durant l’hora llarga que va durar el concert, cosa que va fer que haguérem d’arreplegar les taules més properes a l’escenari, perquè no hi haguera cap problema. Va ser una nit molt emotiva i especial, i tot un èxit, omplint la plaça. De les quatre festes en homenatge a Estellés que hem realitzat (la Nucia el 2010, Altea el 2011, Callosa d’en Sarrià el 2012 i aquest any a Polop) ha estat la millor sens dubte per assistència, participació de la gent i per com de bé ho vam passar.

Hem deixat el llistó ben alt, i l’any que ve no el podem abaixar. Treballarem de valent per fer una festa, almenys, igual de bona que la d’aquest any.

Compromís per la Nucia celebra l'assemblea constituent

Compromís per la Nucia va celebrar la seua assemblea local constituent el passat dissabte 23 de febrer. En l'acte es va elegir l'executiva local de Compromís amb Pep Pastor com a portaveu local i va estar recolzat amb la presència de Baltasar Ripoll, el flamant portaveu comarcal.

El portaveu local Pep Pastor anima a “adherir-se a Compromís a totes aquelles persones de la localitat que se senten atretes per la força d'un projecte il·lusionant, com el de Compromís. Prova d'això és el nombre elevat de nous afiliats joves que tenim”. I afegeix “Hui comença esta nova etapa de la nostra cooperativa política a la Nucia. Davant el descrèdit de la classe política, que també ens està esquitxant a nivell municipal, és moment que els partits ens regenerem, i per això estem constituint l’estructura a tots els nivells: local, comarcal i Nacional”.

Es tracta de l'últim pas en la creació de Compromís, que es va constituir recentment a València com a coalició permanent i estable entre els partits que van concórrer conjuntament a les eleccions autonòmiques i generals amb uns resultats molt satisfactoris. Després de constituir-se l'executiva comarcal el passat 2 de febrer, ara s'acaba el procés amb la constitució de les executives locals dels municipis de la comarca. És un moment decisiu en l'organització ja que a partir d'aquest moment totes aquelles persones de la Nucia que vulguen participar activament en el projecte, podran adherir-se directament a Compromís amb veu i vot sense haver d'afiliar-se a un dels partits que el componen. 

Represa del bloc

Hui és dissabte, un dissabte més. Un altre que no eixiré de casa a fer-me una cervesa amb els amics o de festa. Això m’ha fet pensar en el bloc, que tan oblidat el tinc (revisant-lo, l’últim escrit és del 19 de març de l’any passat). Pense que és massa temps sense escriure i que ho he de fer més sovint, així que m’he animat a escriure de nou. He obert el word i m’he posat a escriure tot allò que em ve al cap. Com podeu veure, per ara no he escrit res d’especial i de nou. Hui, després de tota la setmana pensant-ho, m’abellia escriure. Crec que està bé que escriga allò que pense, i de segur que hi haurà gent que li agradarà llegir-me. Tant em fa si és molta o poca, jo estic la mar d’agraït amb dues persones que el lligen.

En estos últims mesos han passat moltes coses. Pel que fa als estudis, seguisc sent un alumne normalet, no brillant, però que si vull sé treure el curs endavant. He passat a tercer, encara que amb alguna pendent de 2n i 1r, però molt animat per seguir endavant i acabar la carrera. És important, per a qualsevol persona, arribar a les metes que et marques, i pense que la més important que tinc per davant és acabar la carrera. I no per tenir un diploma que puga penjar a la paret, sinó perquè podré dir que sé alguna cosa, i que puc ensenyar coses a altres que no les sàpiguen. En el meu cas serà la llengua, la nostra, la dels nostres pares i avis que tant els costà mantenir per les circumstàncies històriques i que podem dir, ara, que està en un dels seus millors moments de la història: se n’escriuen i publiquen més llibres que mai, també se’n fa més música que mai i gràcies a les noves tecnologies la nostra llengua, el valencià o el català (tant em fa el nom, parlem de la mateixa llengua), és una de les més usades al món. Això té un mèrit extraordinari, ja que no tenim un estat al darrere que ens suporte i sí un estat que no ajuda gens a la normalització de la llengua i sí a què siga normal la seua i la nostra no. Em ve al cap una frase que ens digué, el professor Vicent Beltran, l’altre dia a classe: “Vivim en un País anormal”. I és així, perquè si fórem un país normal, com bé es pensen a Madrid, les nostres tradicions i costums tindrien la mateixa importància que les de la resta de l’Estat (com a exemple, els bous, que ara les volen declarar BIC al Congrés), la nostra llengua no hauria d’estar per darrere de cap altra, sinó al costat, juntes, mostrant la diversitat lingüística i cultural que tenim a l’Estat Espanyol. Doncs bé, des del meu humil lloc intente que visquem a un país “normal”, per dir-ho d’alguna manera. Jo no tinc res en contra de ningú ni de cap llengua, ara bé, però que no em toquen la meua que trauré les ungles.

També des de l’àmbit musical, on sóc un gran apassionat. A la banda seguim amb nous projectes, on col·labore com a músic i ajudant en allò que puc en l’organització dels mateixos. A més, també estic a la coral cantant com a tenor, cosa que m’ajudarà molt per a millorar amb la trompeta. Pense que qualsevol músic que s’aprecie, ha de saber cantar i haver-ho fet alguna vegada, ja que de la manera que cantem és també toquem l’instrument, i millorant una cosa millorarem l’altra.

Doncs bé, el CD amb Pep Gimeno Botifarra trobe que ha estat un gran èxit, ja que s’està venent moltíssim, i s’està interpretant arreu dels territoris de parla catalana (o Països Catalans) amb gran acceptació. Moltes bandes estan interessades en fer el concert al seu poble amb la banda, i ja s’està fent a molts pobles: Alcoi, Moixent (el proper dissabte 23), Canals... També el concert Recordant a Nino Bravo segueix el seu curs i sent interpretant per moltes bandes, i ara està fent gira fora del nostre país, arribant a Almeria i altres llocs de l’Estat Espanyol. És molt bonic veure com projectes que han sorgit a la nostra banda (i tot cal dir-ho, sense Ramon no hauria estat mai possible ni ho hauríem pogut imaginar) estan sent interpretats a molts llocs. És molt gratificant.

I a tot açò no parem, seguim en marxa. Ara tenim, per al proper mes de maig, un altre concert-espectacle dedicat a una cantant nascuda a València, però que cantava en castellà: Concha Piquer. Per als joves no ens dirà molt, però a la gent gran (que no major) de segur que els encanta, i esperem que queden tan satisfets com altres projectes que hem dut a terme. A tot açò, seguim pensant en nous concerts i espectacles, que no desvetllaré, però que només avance una cosa: alguns tindran a veure, i molt, amb la nostra llengua i la nostra literatura, i això m’encanta com a futur filòleg.