Pimentó estellesià
Què bo estava
aquell pimentó torrat
que es menjava
el poeta Estellés.
Quina facilitat tenia el mestre
per parlar de la quotidianitat,
de fer poesia
amb qualsevol cosa.
Tant fa si era
per parlar de menjar
o per parlar de l’amor
o del sexe,
tenia per a tots.
Què bo està encara
eixe pimentó
–o com diem a la Marina,
Pebrera–
i quin gust es té encara
quan es menja.
L’Estellés ens ha ensenyat
a gaudir de les xicotetes
coses de la vida.
Agafem la vida en l’aire,
àvidament,
i gaudim de cada moment,
perquè no tornarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada