La música és vida

Tal dia com hui de fa 10 anys va ser un diumenge que em quedarà marcat a la vida. Era diumenge i em va tocar matinar. Un jovenet de 13 anys que començava a aguaitar el cap al món, i començava a conéixer les coses. Era un dia especial. Tenia a l'armari una perxa amb una roba preparada per estrenar-la. M'alce i prepare el menjar i la beguda, doncs tenia convidats a casa. Sobre les 10 del matí ja estic vestit, perquè els convidats estan a punt de vindre. De repent uns nervis que només de recordar-ho m'ix un somriure a la cara i de sobte vaig començar a sentir un pasdoble de lluny, apropant-se cap a la porta de casa. Era la banda, que venia a per mi, per a rebre'm com a nou músic de la banda Unió Musical La Nucia. La directiva amb diversos regidors de l'ajuntament es van acostar també fins a casa, per donar-me la benvinguda i fer-se les fotos de rigor, com toca en un dia com aquest. Els meus nous companys ben pagats i contents de veure la taula plena de cerveses i coses per picar. Els hi vaig dir a l'assaig que els convidaria a esmorzar i així vaig fer. Estava feliç, perquè començava una nova estapa en la meua vida, la de músic de la banda. Una etapa que, per sort, encara no ha acabat, i espere que no acabe mai. Hui en faig 10 anys de músic a la banda, però esperen que siguen moltes decenes més. I com diem d'algun altre músic també, a mi m'haureu de traure de la banda amb els peus per davant, perquè sóc feliç sent músic i forma part de la meua vida. Perquè a la banda som com una segona família, i pense que ens avenim prou bé. Només em queda dir una cosa: gràcies pares, per apuntar-me a música l'any 1998. Encara que era un xiquet i només pensava en jugar, eixe fet va canviar completament la meua vida. També donar les gràcies a tots els professors i professores que m'han aguantat per ensenyar-me a llegir i interpretar les notes. He destacar a un per damunt de tots, a qui tinc una estima especial: Jimi, que encara que no se'l valore i no se'l facen molts homenatges és un gran de la música bandística, i allà on vaja ho diré. Gràcies Jimi per intentar fer de mi un músic apte per a formar part de la banda.
La música és una forma de vida, i m'acompanyarà per a sempre.
El vídeo és d'una obra que vaig interpretar de solista amb la banda, han passat quasi 5 anys d'això, i encara em pose nerviós quan isc a l'escenari a fer un solo.
Introduction and modern beat (Solista Pepe Pastor) - Unió Musical La Nucia

Pimentó estellesià

Res no m'agrada tant - Versió de Ximo Caffarena i Quim Sanz

Pimentó estellesià

Què bo estava

aquell pimentó torrat

que es menjava

el poeta Estellés.

Quina facilitat tenia el mestre

per parlar de la quotidianitat,

de fer poesia

amb qualsevol cosa.

Tant fa si era

per parlar de menjar

o per parlar de l’amor

o del sexe,

tenia per a tots.

Què bo està encara

eixe pimentó

–o com diem a la Marina,

Pebrera–

i quin gust es té encara

quan es menja.

L’Estellés ens ha ensenyat

a gaudir de les xicotetes

coses de la vida.

Agafem la vida en l’aire,

àvidament,

i gaudim de cada moment,

perquè no tornarà.