Com cada any per juliol, es presenta el llibre de festes al nostre poble. Com molts sabeu, des de l'any 2004 sóc un habitual col·laborador del llibre, preparant un escrit. Cada any va al voltant d'un tema diferent, intentant sempre que la Nucia estiga present. Doncs bé, aquest any conte com l'any passat em va vindre al cap la idea de fer un pasdoble, i com, un any després, el pasdoble "la Nucia en festes" està ja pràcticament enllestic. Bé, quan vaig elaborar l'escrit, fa quasi dos mesos, encara no, però ara ja sí que està gairebé acabat. Ací l'escrit:
La història que
vos contaré tot seguit va passar l’estiu passat. Una vegada vaig acabar els
exàmens a la universitat, amb l’alegria lògica d’aprovar-les totes em disposava
a gaudir de l’estiu i de les vacances. Per a nosaltres, l’arribada de l’estiu
significa començar a reunir-nos amb els amics, buscar local per a la penya i un
mes (o inclús dos) de preparatius per arribar el 14 d’agost i en 5 intensos
dies gastar tots els dies que s’han posat per a la penya. Però esperem amb
ganes les nostres benvolgudes festes d’agost. A la Nucia sempre comptem l’any
en base a les Festes d’Agost, sant Rafel i sant Vicent, les nostres festes.
Però bé,
tornant a la història que vos volia contar, l’estiu passat em va passar una
cosa molt curiosa. A més dels preparatius de les festes a la penya, també tinc
bona cosa d’assajos a la banda Unió Musical la Nucia, preparant el concert que
oferim a la plaça Major l’endemà de la coronació de la reina celebrant el
nostre aniversari (i este 2014 en van 33 des del seu primer concert el 9
d’agost de 1981). Doncs bé, entre assajos, reunions de penya i festes
estiuenques una idea comença a rondar-me pel cap. Una nit, en les cerveses
post-assaig de la banda ho comente al director i alguns músics: vull composar
un pasdoble. Sí, un pasdoble. I no és que jo siga músic professional ni res per
l’estil, però m’apetia fer un pasdoble. I a més dedicar-li’l a les nostres
festes. Comptat i debatut, només era una il·lusió que em rondava pel cap, no
sabia si m’atreviria a composar-lo. Jo només tinc fet l’elemental de música, i
algun curset on m’han explicat alguna cosa d’harmonia. En els dies posteriors,
parlant amb el director, m’animava escriure’l, i jo li deia que després
necessitaria que me’l revisara per veure que està tot bé. Ell, com sempre,
disposat.
Passen els dies
i arriba el concert i els últims dies prefestes. La idea se m’oblida del cap,
pensant en què ja tenim ací eixos cinc dies màgics on el món es para i no sabem
res més que alçar-nos del llit, posar-nos la camiseta i anar de penya en penya
a fer festa, menjar i beure. Al concert d’aniversari és costum de la nostra
societat homenatjar aquells músics que bé fan 10 anys o 25 al grup. I, mira per
on, em tocava a mi. Qui m’anava a dir aquell diumenge 21 de desembre del 2003
que anava a complir 10 anys de músic amb la banda. Espere que en siguen molts
més, ja que sense tocar la trompeta i sense la banda és com si em faltara una
part de mi, és la meua segona família.
Tornant al
concert, la presentadora havia de dir qui era la persona que feia els 10 anys
de músic, i es veu que algun pardalet (o pardaleta) li va dir que volia
composar un pasdoble. I explicant qui sóc jo, diu que sóc una persona implicada
en el seu poble i tan actiu tinc la idea al cap d’escriure un pasdoble. En eixe
moment pense “ja l’hem feta bona! Ara tot el poble ho sap, no me’n puc lliurar
si veig que no m’ix una cosa decent”. Efectivament, en acabar el concert tot el
món em pregunta el perquè d’aquella idea “què vols escriure un pasdoble?” “això
com és?”. També la gent m’ha anat animant a fer-lo realitat.
Una vegada
passen festes una vesprada em pose mans a la faena. Quina estructura li done?
Quines melodies m’inventaré? Vaig pensar que el millor era fer un pasdoble a
l’ús, seguint l’estructura dels pasdobles que sentim a les festes, ja que vull
que siga fester i de carrer. També incloure alguna melodia d’aquelles que
cantem a les festes. Qui no coneix aquella melodia que diu “Estem de festa,
festes d’agost” o aquella altra que diu “arròs en ceba, ceba amb arròs”. Amb la
idea en marxa em pose amb el programa de notació musical a fer-lo negre sobre
blanc.
Ara que estic
en la fase final d’escriptura del mateix estic prou content i feliç del
resultat. Pense i espere que agradarà a tot el poble, i si damunt arribara a
ser com un himne de les festes, com Ida i
vuelta a Altea o Fiesta en Benidorm
a Benidorm seria la cosa més gran que li podria deixar al meu poble que mai
m’hauria imaginat. Però bé, això no sóc jo qui ho ha de dir, sinó el temps i
l’acceptació de l’obra. Només amb la idea que la banda l’estrene ja és un gran
regal per a mi. De ben segur que m’emocionaré. Espere que siga prompte. Potser
al concert XXXIII Aniversari el proper 10 d’agost? Seria molt bonic.
Per acabar,
desitjar als Majorals 2014 Penya els Nuciers i la Granera, a la reina del 2014
Ainhoa Pérez Llorens i la seua cort d’Honor que passen unes bones festes, que
s’ho han treballat de valent durant tot l’any. I com no, també a tot el poble
de la Nucia i les persones que ens visiten.
